HISTÒRIA
Inicis i presidència d’Homs (1974-1977)
L’Associació Catalana de Compositors fou fundada l’any 1974 amb el propòsit de protegir els interessos professionals dels compositors de Catalunya, així com de divulgar-ne llur producció. Frederic Mompou en fou nomenat president honorari, mentre que Joaquim Homs n’assumí la presidència activa. En aquella època, l’Associació, integrada per catorze socis, es dedicà principalment a conscienciar no tan sols el públic, sinó també, i molt especialment, els estaments oficials i els promotors musicals, sobre els obstacles que calia superar perquè el compositor pogués exercir plenament la seva tasca. Paral·lelament, es combaté el centralisme cultural imposat pels òrgans de govern de l’Estat espanyol.
Presidència de Mestres-Quadreny (1977-1979)
Amb Josep Maria Mestres-Quadreny a la presidència, l’Associació, amb el patrocini del Ministeri de Cultura, publicà el Llibre per a piano, un recull d’obres pianístiques que inclogué també el catàleg i una breu nota biogràfica de cadascun dels autors membres de l’Aassociació en aquell moment. El volum, que presentava dues litografies de Ràfols Casamada (una a la portada i una altra a la contraportada), esdevingué una eina eficaç per donar a conèixer l’existència i les activitats dels compositors catalans.
Presidència de Sardà (1981-1993)
Durant la presidència d’Albert Sardà, l’Associació esdevingué un agent clau en la difusió de la nova música, gràcies a la creació de la Mostra Catalana de Música Contemporània i altres cicles de concerts. Es formalitzaren els primers contactes internacionals, es creà el concurs de piano Compositors del Segle XX i s’inicià una col·lecció discogràfica. A més, es publicà un catàleg d’obres de seixanta-vuit compositors catalans i es donà a conèixer el Llibre per a guitarra.
Presidència de Taverna (1993-1997)
L’equip liderat per Francesc Taverna-Bech abordà, malgrat la crisi econòmica del país, la continuïtat de les activitats anteriors i establí col·laboracions amb altres entitats organitzadores de concerts, amb la voluntat de modificar l’actitud envers la nova música. Es promogué el contacte amb l’estament pedagògic per tal que els joves músics coneguessin els nous llenguatges sonors i es descentralitzà l’activitat concertística, tot portant-la a diversos indrets del país.
Presidència de Charles (1997-2000)
Agustí Charles encetà una etapa de renovació que adaptà l’Associació a les necessitats dels nous temps. Creà eines de difusió com ara una pàgina web, una revista anual especialitzada i una col·lecció de CD. Alhora, millorà les activitats existents, reprengué els intercanvis internacionals i inicià l’elaboració d’un catàleg d’obres. Coincidint amb el 25è aniversari de la fundació de l’Associació , preparà l’edició d’un llibre commemoratiu que recollí la història dels primers vint-i-cinc anys de l’entitat.
Presidència de Balanyà (2000-2004)
Josep-Maria Balanyà impulsà la professionalització de l’entitat mitjançant la creació del càrrec de gerència. Amb el seu equip, afrontà el repte de continuar millorant les tasques iniciades en l’etapa anterior i de reforçar el paper de l’Associació com a ens representatiu de les músiques contemporànies i de la música nova, tant la històrica —que constitueix el bagatge musical de l’Associació— com la que s’està creant en els diversos àmbits culturals del segle XXI. Tot això es dugué a terme amb l’objectiu d’assolir una comunicació fluïda i normalitzada entre compositor, intèrpret, mitjans de comunicació i públic.
Presidència de González de la Rubia (2004-present)
Aquesta etapa s’ha caracteritzat pel propòsit de fer que les activitats de l’Associació tinguessin ressò en els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. La Junta presidida per González de la Rubia ha portat a terme el nou cicle Lloc de Pas, on diversos llenguatges artístics (disseny, teatre, poesia, imatge, etc.) format part de l’obra final creada pels autors participants. També s’han potenciat els vincles amb conservatoris, universitats i centres d’ensenyament, alhora que s’ha iniciat una projecció internacional més intensa de l’Associació. S’ha dut a terme intercanvis amb Argentina, Itàlia, Corea del Sud i Rússia. Igualment, s’ha creat una nova pàgina web institucional i s’ha impulsat una programació més oberta a les obres dels socis, mitjançant nous cicles en col·laboració amb altres institucions. Finalment, cal destacar la renovació de la infraestructura i de l’aparell administratiu de l’entitat, tasca decisiva per al funcionament de l’Associació.