Gran part de la seva producció musical s'emmarca dins de l'escena. Exemple d'això són les onze òperes de cambra que duu escrites, de les quals n'ha estrenat set: 'Recorregut' (1991, estrenada a Mèxic), '… y un tablero' (1994), 'Casting' (1995), 'Cecilio in memoriam' (1997), 'Omar el impotente' (1998), 'Esquizofrenia' (2000) i 'Buenos días' (2005). És autor del llibret de nou d'aquestes. Aquestes obres han participat en diversos festivals, com ara: 'Acert' (Portugal), 'Festival de Teatre de les Amèriques' (Mèxic), 'Cicle de Música del segle XX', 'Festival d'Òpera de butxaca' (en 6 edicions: 1994, 1995, 1997, 1998, 2000 i 2005), 'Grec' de Barcelona, 'Festival d'Òpera de peto' (Santiago de Compostel·la), 'Fira de Tàrrega', etc. Així mateix, han estat representades en teatres de tot l'Estat.

També ha escrit el guió i ha dirigit espectacles multidisciplinaris (música, poesia, teatre, videoart...), com 'Afectes I' (2006), 'Afectes II, Contrallums' (2007) i 'PODCAST' (2010), estrenats a l'auditori del MACBA, i el cabaret 'Les memòries comatoses de Paquita la Ibèrica' (2015). Entre el 2016, 2017 i 2018 escriu i estrena tres òperes infantils aplicant principis pedagògics compatibles amb les noves tendències educatives que s'estan experimentant a Finlàndia.

En el camp de la direcció escènica, a més de dirigir les seves pròpies òperes, ha dirigit escènicament diverses òperes d'altres compositors. Com a escriptor, alguns dels seus textos i llibrets han estat musicalitzats per altres compositors. A més, ha escrit un llibre de contes ('3 dotzenes de miniatures') i una obra teatral ('Un saló sota un pont').

El 1990, al costat del dramaturg Pablo Ley i la directora teatral Mercè Saumell, crea la companyia musico-teatral '3 ics'. El seu primer muntatge, 'No hi ha tren', estrenat al Teatre Campoamor d'Oviedo, és premiat pel Ministeri d'Afers Socials (1990). El següent muntatge, 'Díptic d'animals' (que inclou l'òpera de cambra d'E. Diago 'Recorregut'), és convidat per la Universitat de les Amèriques per a ser estrenat a Mèxic (1991). Posteriorment, el 1993 crea el grup musico-teatral 'Pentadrama' i el 1997 la 'Companyia Eduardo Diago'.

A més de música per a l'escena (òpera, teatre, dansa, etc.), el seu catàleg també inclou nombroses obres instrumentals, tant per a solistes com per a grups de cambra i agrupacions simfòniques, sent aquestes estrenades per intèrprets de reconegut prestigi. Des del 2004 és vicepresident de l'Associació Catalana de Compositors (ACC) i des del 2009 és vicepresident de la Federació d'Associacions Ibèriques de Compositors (FAIC).